[gÒ] galeria Òdena

Avui dilluns dia 6 de febrer de 2012 ha mort el pintor i escultor Antoni Tàpies a l'edat de 88 anys. El llegat que ens ha deixat expressat en les seves obres i els seus llibres és extraordinari. No vull recorre tots els reconeixements que ha tingut durant tots aquest anys tan a Catalunya com a nivell internacional sinó que m'agradaria comentar el què per mi és més important de l'obra de Tàpies i on crec que hem de posar atenció quan mirem una obra seva, més que mirar jo diria contemplar una obra seva. Si visiteu la Fundació Antoni Tàpies us adonareu que hi han poques obres, que no hi ha res que et pugui distreure, l'entorn és molt neutre i hi ha molt espai perquè et puguis aturar i apreciar l'obra tranquilament. Per mirar una obra de Tàpies no es pot anar amb presses, l'espectador ha d'adoptar una actitud de recepció del missatge de l'obra perquè aquesta es pronuncii de la mateixa manera que Tàpies deixa que l'obra d'art esculli el seu propi

Al Palau Robert de Barcelona podem veure l'exposició "Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat" on podem conèixer la història del Bulli des dels seus orígens el 1961 fins el 30 de juliol de 2011 quan elBullirestaurant tanca les portes, però de fet el Bulli no tanca es transforma en elBullifoundation que passarà a ser un espai generador de creativitat. Els processos creatius són comuns a les arts i també a la cuina tal i com el Ferran Adrià ens ha demostrat durant tots aquests anys. Ell mateix ha pogut compartir la creativitat artística treballant en el taller de l'escultor Xavier Medina-Campeny durant l'hivern del 1991-1992. Aquesta vinculació va tenir el seu punt àgil quan en el festival d'art contemporani " la documenta "de  Kassel es va reconèixer per primera vegada un cuiner com artista. A més amb el llibre "Comer para pensar. Pensar para comer", Ferran Adrià dialoga amb la cuina i l'art i serveix per constatar que