[gÒ] galeria Òdena

Al passat 6 d'octubre va finalitzar la Fira d'art contemporari Swab 2013. Enguany la fira ha canviat d'ubicacio i ha tingut lloc al Pavelló Italià davant de la font Màgic de Montjuic. És una fira que cal seguir cada any perquè ens permet veure l'obra de nous artistes i galeries d'art d'arreu del mon. En línies generals aquest any podem veure que hi ha galeries que són fidels a cada edició i que presenten nous artistes i també es pot observar que la obra fotogràfica ha tornat a tenir més protagonisme com va passar al 2011. De Swab 2013 m'agradaria destacar els següents artistes i galeries que cal seguir: Malgosia Jankowska (Polònia, 1978). Viu i treballa a Berlin des del 2001. http://www.jankowska.de/ Arkadia, 2011, Aquarell auf Papier, 150x180cm Ken Lambert. Artista que treballa amb diferents mitjans, dibuix, escultura animació que viu i treballa a Dublin i Madrid. http://www.kenlambert.com/   Mónica Gener (València, 1968) http://mon

La Fundación Arte y Mecenazgo de la Caixa ha editat el primer quadern que fa un estudi del mercat de l'art a Espanya fins el 2011. Aquest estudi ha estat dirigit per Dra. Clare Mc Andrew economista especialitzada en el mercat de l'art i autora dels principals informes de referència internacional. Segons l'estudi el total de ventes en el mercat de l'art a Espanya el 2011 van ser 300 milions d'euros (un 5% menys que el 2010) dels quals 87,3 milions es van vendre en subhasta i 212,4 milions en galeries. La quota d'Espanya és del 0,6% del mercat global de l'art i del 1,8% del mercat de la Unió Europea. El mercat de l'art modern i contemporani és el principal mercat amb un 42% en termes de valor. Les galeries representen el 75% de la venta del mercat de l'art i una tercera part de les seves ventes es realitzen a les fires nacionals i internacionals d'art.      

He llegit la novel·la de Marius Serra, Plans de futur (Premi Sant Jordi 2012) que recrea l'entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona (Maria i Àngels que li van dedicar la vida) contrasten amb l'actitud positiva i el sentit de l'humor del matemàtic i les seves dues cosines. L'acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d'estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la. A part de recomanar que llegiu el llibre m'agradaria explicar més coses del quadre. Es tracta d'una obra que va pintar Salvador Dalí el 1925 (ol

Les tres generacions de Madrazo de grans retratistes que formen els 5 artistes  del segle XIX cotitzen a preus molt diferents depenen de la seva projecció internacional. José, Federico, Luis, Ricardo y Raimundo Madrazo van acaparar els retrats del segle XIX. Marià Fortuny Reus, 1838 - Roma, 1874,  es va casar amb una filla de Federico Madrazo. L'avi de la saga José de Madrazo (1781-1859) i el pare de Federico (1815-1894), Pedro i Luis (1825- 1897), i avi de Raimundo (1841-1920) i Ricardo (1852-1917), va ser contemporani d’Antonio Lopez Portaña pintor oficial de Fernando VII.  Juntament amb Goya el primer dels Madrazo va compartir amb Lopez la tasca i la fama de retratista de Càmera. Va ser professor de l'Escola de San Fernando i va saber preparar la carrera política  del seu fill Federico. El 1832 quan Fernando VII va estar punt de morir sense haver derogat la Llei Sàlica, José de Madrazo va realitzar una hàbil maniobra. Com que el rei estava agonitzant hi hav

Barcelona Showcase és una mostra d'art contemporani organitzada per Global Art Agency que té lloc a la Casa Batlló i que enguany he tingut la possibilitat de visitar. La mostra dura només un dia i aquest any s'ha celebrat el 27 d'abril i reuneix principalment pintures d'artistes de diferents països. El contingut de la mostra és molt ampli ja que hi han obres de més de 120 artistes. Els artistes presenten entre 5 i 8 obres que pots adquirir al moment i pots obtenir informació i contacte per seguir la seva obra. És una mostra que permet veure en poc temps diferents creacions que es fan per tot el món perquè es poden veure obres de l’Àfrica, india, sudamèrica, xina, etc i que a més et permet poder parlar amb l'artista de la seva obra.   M'agradaria destacar les obres de Chi Hang Wong de Hong Kong que fa personatges sobre fusta i que combina amb uns filaments de cotó per sobre l'obra que les fan especials. Les obres del català Jaume Ojea que fa una re

Segons el informe TEFAF el volum del mercat de l'art el 2012 va arribar a 43.000 milions d'euros el que suposa una disminució del 7% respecte al 2011. Des del començament de la crisi el 2007 el mercat de l'art ha caigut un 30%. El mercat xinès es el mercat que ha caigut més però el mercat d'Estats Units ha augmentat un 5% i ha recuperat la primera posició del mercat de l'art. Estats Units representa el 33% del mercat global de l'art i Xina el 25% i el Regne Unit el 23%. Aquests tres països representen més del 80% del mercat de l'art. Cal destacar que el volum del mercat depèn de la salut de les economies de cada país. El mercat espanyol figura molt poc en el informe degut el poc pes que representa en el mercat de l'art. Malgrat que els records de venta omplen els titulars en valor representen el 33,7% del total del mercat però en nombre d'artistes només el 0,3%. M'agradaria destacar que les ventes d'obres entre 3.000-50

Aquest any 2013 han assistit 260 galeries de 20 països a la fira més prestigiosa del món de l’art que és la TEFAF (The European Fine Art Fair) que té lloc a la localitat holandesa de Maastricht.   El cost per tenir un stand a TEFAF és molt elevat però tot i així la llista d’espera és molt llarga.    Han participar 86 galeries del Regne Unit, 49 d’Holanda, 39 d’Alemanya, 37 França, EEUU 36, Suïssa 21, Bèlgica 18, Itàlia 13 i Espanya 4 i Xina 1.   La galeria Artur Ramon art és la única galeria de Catalunya que ha assistit i el primer dia ja va vendre un dels dibuixos hiperrealistes a llapis de Pere Santilari valorats en 16.000 euros. A més també exposava una obra de Juan Gris titulada la Carta valorada en 600.000 euros   i una obra de Barceló titulada Bodegó amb tomàquets valorada en 250.000 euros entre d’altres obres.   Els 80.000 visitants i compradors de tot el món fan que TEFAF sigui la fira on moltes galeries volen estar presents. A TEFAF podem trobar peces de tota

SWAG és l'acrònim format per les paraules en anglès Silver, Wine, Art i Gold. Aquests actius emocionals però reals formen part dels inversors que destinen una part dels seus diners a invertir en aquests actius com inversió alternativa a la borsa o deute públic. Son actius refugis per evitar la muntanya russa de les borses o d'inestabilitat dels mercats financers actuals. Com a la borsa el mercat de l'art requereix tenir una cartera diversificada però en aquest cas no de valors sinó d'obres de diferents autors però moltes vegades pel desconeixement no ens atrevim a fer aquest tipus d'inversió. Per invertir en el mercat de l'art com en el mercat borsari cal tenir uns coneixements mínims de com funcionar el mercat i fer un seguiment de com va evolucionant. Moltes vegades per invertir en borsa ens hem assessorar prèviament per tal d'escollir el producte més adequat per la nostra inversió i en el mercat de l'art passa el mateix. És important primerament

  Hem pogut veure l'exposició de Koyama (Osaka1940) a Cadaqués a la galeria Patrick J. Dolmien que com de forma habitual exposa les noves creacions del pintor japonès establert a Cadaquès. Agrair com sempre l'amabilitat i el tracte del Patrick als visitants. En aquesta exposició Koyama recupera en alguna de les obres la col·lecció dedicada als peixos que anys enrere havia creat però en aquesta nova col·lecció podem veure dos quadres de format més gran perquè el peix o les flors estan dins d'una habitació gran que en dirigeixen la mirada cap a l'objecte protagonista del quadre. Koyama mitjançant un desenvolupament dels plans ens presenta l'objecte o el paisatge amb una realitat diferent amb la seva paleta predominant de tons grisos i blaus. També podem veure quadres més petits de flors i peixos i quadres del paisatge de Cadaqués i Port Lligat però enguany també podem veure quadres de la bonica població de Beget amb uns colors més marrons propis de

De l’exposició de la Fundació Joan Miró Explosió! El llegat de Jackson Pollock  m’agradaria destacar els moviments Gutai i Zero que van sorgir després de la segona guerra mundial a Japó i Alemanya. Gutai va ser un moviment que va néixer el 1955 al Japó a la regió de "Kansai" (Kyoto, Osaka, Kobe) de la terrible experiència de la Segona Guerra Mundial . Aquest grup d'artistes japonesos que realitzaven art d'acció o happening i estava representada principalment per Jiro Yoshiho, Sadamasa Motonaga, Shōzan Shimamoto, Saburo Murakami, Katsu Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka i les seves obres es caracteritzen per la llibertat d’interpretació del espectador de les seves obres en moviment. Saburo Murakami va fer Acció de travessar els paravents , unes estructures quadrangulars de paper d'embalatge que penjaven del sostre, sobre les quals es llançava i que podem veure l’exposició de la Fundació Joan Miró.     Katsu Shiraga va f

Avui fa un any de la mort d'Antoni Tàpies. El 6 de febrer del 2012 vaig publicar una entrada al blog fent unes recomanacions de com ens podíem acostar més a l'obra d'Antoni Tàpies.  Fa poc vaig tornar a la Fundació Antoni Tàpies per veure la nova exposició del seu fons  i en una de les parets al principi de l'exposició estava escrit el text que va publicar Antoni Tàpies a la revista Cavall Fort, núm. 82 el gener de 1967. He volgut adjuntar aquest text perquè crec que amb aquestes paraules l'artista Antoni Tàpies ens explica com hem de mirar les seves obres.    EL JOC DE SABER MIRAR   Als joves amics de Cavall Fort Com mirar netament, sense voler trobar a les coses el que ens han dit que hi ha d’haver, sinó senzillament el que hi ha? Vet aquí un joc innocent al qual us proposo de jugar. Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dóna al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit. Mireu l’objecte

El mes de gener s'ha celebrat el primer Saló important de l'any pel que fa a l'Art i les Antiguitats. Es tracta de la Fira d'antiguitats de Belles Arts i Antiguitats de Brussel.les que s'obre en aquesta edició també a l'Art Contemporani. Després de la Bienal d'Antiquaris de Paris i la Tefaf d'Amsterdam Brafa amb els quasi 50.000 visitants s'ha convertit en una fira referent de l'art. A Brafa s'ha pogut veure obres de totes les èpoques, des de l'arqueologia clàssica al art modern i contemporani. La galeria J. Bagot ha participat aquest any en l'apartat de arqueologia clàssica i les galeries Manuel Barbié i Mayoral en l'apartat d'art contemporani i han presentat escultures de Chillida i Brancusi, olis de Juan Gris i obres sobre paper de Picasso i Miró entre d'altres. A la pàgina web podeu veure el catàleg d'aquest any i el podeu descarregar. http://www.brafa.be/