[gÒ] galeria Òdena

He pogut veure una part del Fons d'art de la Caixa de Terrassa a l'espai del Centre Cultural de Terrassa. Des de fa més de 100 anys la Caixa de Terrassa ha anat adquirint obres i ara es pot veure una mostra de la seva col.lecció. Aquesta selecció ens permet contemplar obres de Ramon Martí i Alsina, Modest Urgell, Eliseu Meifrèn, Ramon Casas, Dionís Biaxeras, Francesc Gimeno,Joaquim Vancells, Pere Pruna, Rafael Benet, Montserrat Gudiol, Alexandre de Riquer, Pere Viver, Tomàs Viver, Laureà Barrau, Joaquim Mir, Joaquim Torres García, Josep de Togores, Joan Serra, Josep Maria Mallol, Francesc Serra, Josep Serra Santa, Emili Grau Sala, Jacint Morera, Pere Tort, Joan Josep Tharrats, Romà Vallès, Josep Roca-Sastre, Rosa Ajenjo, Mario Bedini, Eduard Arranz, Martín Carral i també del meu avi Isidre Òdena. Amb la visita d'aquesta exposició es pot veure una mostra dels diferents moviments de la pintura catalana. Personalment m'agradaria destacar les obres de Rafael Benet (Bai

El divendres vaig visitar la cinquena edició la fira internacional d'art Swab 2012. És una fira que està creixen en nombre de galeries cada any i cal destacar la presència important de galeries internacionals. A més la fira consolida la seva col·laboració amb la fira berlinesa Preview Berlin i crea nous projectes de col·laboració amb altres països. És una fira que val la pena visitar i seguir cada any. Enguany la fotografia ha tingut un paper menys rellevant que l'any passat ja que s'han vist moltes menys obres en aquest format. Des del meu punt de vista en les fires d'art emergent és normal trobar aquelles obres que sembla que busquin trobar el comprador que va a la recerca de les obres que menys semblen una obra d'art perquè així sembla que sigui més "emergent" però malgrat que l'art contemporani que avui mal anomenem i que genera enormes distorsions pel preu que es paguen per algunes obres anomenades d'art igualment podem trobar artistes que e

Ha tingut lloc la 36 edició del Saló d'Art Antic i Modern. Malgrat que en general la qualitat de les obres pictòriques ha augmentat respecte l'any passat no sé si les dades d'assistència d'enguany han superat les de l'any passat (25.000 visitants segons l’organització) però pel format del Saló i la situació del mercat de l'art crec que el número de visitants estarà com a molt estancat. Aquest any s'ha creat un perfil de Facebook però no s'ha fet una acció molt activa en xarxes perquè només hi han 150 seguidors. Tampoc coneixem les xifres de compres de particulars, empreses i institucions. En el cas de les institucions està clar que Catalunya no pot seguir la mateixa estratègia que altres fires com ARCO on el Museu Reina Sofia va fer compres per valor de 700.000 euros i no perquè Catalunya no ho pogués fer sinó perquè amb els nostres diners es financen Museus com el Prado i el Reina Sofia i aquí ens deixen les engrunes. El model potser no ha de passar p

A la Pedrera he pogut veure l'exposició de Perejaume i la seva obra no et deixa indiferent. Per començar el nom de l'exposició ja et fa reflexionar: Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no em faries cap de nova! Aquesta frase veient l'obra de Perejaume et porta a l'arrel del pensament de Perejaume sobre la creació artística. Per un costat reflexiona sobre  la quantitat d'obres d'art que s'han creat i es continuen creant com es pot veure amb la obra que porta per títol  "La segona edat de les obres 11". D'altra banda però tenint com a eix central la mateixa reflexió sobre el per què crear una nova obra artística si al voltant tenim obres d'art com el paisatge del Montnegre, on els arbres o les pedres ja són una obra d'art i al principi de l'exposició hom pot contemplar "Obra en préstec". Pedrera de Somerset". Fins i tot es pot veure un arbre il.luminat com si fos una escultura i Pe

Avui dilluns dia 6 de febrer de 2012 ha mort el pintor i escultor Antoni Tàpies a l'edat de 88 anys. El llegat que ens ha deixat expressat en les seves obres i els seus llibres és extraordinari. No vull recorre tots els reconeixements que ha tingut durant tots aquest anys tan a Catalunya com a nivell internacional sinó que m'agradaria comentar el què per mi és més important de l'obra de Tàpies i on crec que hem de posar atenció quan mirem una obra seva, més que mirar jo diria contemplar una obra seva. Si visiteu la Fundació Antoni Tàpies us adonareu que hi han poques obres, que no hi ha res que et pugui distreure, l'entorn és molt neutre i hi ha molt espai perquè et puguis aturar i apreciar l'obra tranquilament. Per mirar una obra de Tàpies no es pot anar amb presses, l'espectador ha d'adoptar una actitud de recepció del missatge de l'obra perquè aquesta es pronuncii de la mateixa manera que Tàpies deixa que l'obra d'art esculli el seu propi

Al Palau Robert de Barcelona podem veure l'exposició "Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat" on podem conèixer la història del Bulli des dels seus orígens el 1961 fins el 30 de juliol de 2011 quan elBullirestaurant tanca les portes, però de fet el Bulli no tanca es transforma en elBullifoundation que passarà a ser un espai generador de creativitat. Els processos creatius són comuns a les arts i també a la cuina tal i com el Ferran Adrià ens ha demostrat durant tots aquests anys. Ell mateix ha pogut compartir la creativitat artística treballant en el taller de l'escultor Xavier Medina-Campeny durant l'hivern del 1991-1992. Aquesta vinculació va tenir el seu punt àgil quan en el festival d'art contemporani " la documenta "de  Kassel es va reconèixer per primera vegada un cuiner com artista. A més amb el llibre "Comer para pensar. Pensar para comer", Ferran Adrià dialoga amb la cuina i l'art i serveix per constatar que

Ara fa 100 anys Apollinaire va escriure la següent crònica d'art : LE SALON D'HIVER Aujourd'hui a eu lieu le vernissage du Salon d'Hiver, au Grand-Palais des Champs-Élysées. C'est le plus jeune de nos grand salons. Il a vite grandi et l'on peut prévoir que dans peu d'années il atteindra la taille de ses aînés. Le Salon d'Hiver, cette année, est bien meilleur dans son ensemble qu'il ne l'était l'an dernier. On y trouve des talents jeunes, des coloristes pleins d'enthousiasme, des paysagistes qu'enivrent le plein air et la lumière. C'est une surprise agréable. Nous ne sommes plus habitués a voir dans le salons des tableaux peints avec une fraîche et naïve nouveauté. La place me manque pour parler en détail comme je le voudrais de tous les envois intéressants. Qu'on me pardonne de n'avoir pu le faire. M. Gabriel Ferrier a exposé un portrait de femme et deux portratits d'homme: celui de M. le général Lacroix et celui