Antoni Tàpies

Avui dilluns dia 6 de febrer de 2012 ha mort el pintor i escultor Antoni Tàpies a l'edat de 88 anys. El llegat que ens ha deixat expressat en les seves obres i els seus llibres és extraordinari. No vull recorre tots els reconeixements que ha tingut durant tots aquest anys tan a Catalunya com a nivell internacional sinó que m'agradaria comentar el què per mi és més important de l'obra de Tàpies i on crec que hem de posar atenció quan mirem una obra seva, més que mirar jo diria contemplar una obra seva.

Si visiteu la Fundació Antoni Tàpies us adonareu que hi han poques obres, que no hi ha res que et pugui distreure, l'entorn és molt neutre i hi ha molt espai perquè et puguis aturar i apreciar l'obra tranquilament.

Per mirar una obra de Tàpies no es pot anar amb presses, l'espectador ha d'adoptar una actitud de recepció del missatge de l'obra perquè aquesta es pronuncii de la mateixa manera que Tàpies deixa que l'obra d'art esculli el seu propi tema i ell fa de transmissor.

Deixeu-vos sugestionar, una obra d'art no és un missatge tancat sinó un missatge obert, l'espectador ha de completar la idea de l'obra. Tàpies deixa un buit perquè l'espectador l'ompli. Contemplem el que no veiem.

La perfecció es troba en totes parts i per tant qualsevol objecte o part del cos potser art. L'art no fa la cosa, la cosa fa l'art.

El seu art potencia el natural amor per la senzillesa i ens mostra la bellesa de la humilitat.

És el nostre propi caràcter i personalitat el que condicioni la nostra percepció. La curiositat per l'art s'ha de basar en sentiments reals.

Avui ens ha deixat un mestre però tenim la possibilitat de seguir contemplant les seves obres. Només cal que ens hi apropem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Koyama

Moviment Gutai i grup Zero

Josep Tapiró al MNAC