Fortuny i els Madrazo



Les tres generacions de Madrazo de grans retratistes que formen els 5 artistes  del segle XIX cotitzen a preus molt diferents depenen de la seva projecció internacional. José, Federico, Luis, Ricardo y Raimundo Madrazo van acaparar els retrats del segle XIX.

Marià Fortuny Reus, 1838 - Roma, 1874,  es va casar amb una filla de Federico Madrazo.

L'avi de la saga José de Madrazo (1781-1859) i el pare de Federico (1815-1894), Pedro i Luis (1825- 1897), i avi de Raimundo (1841-1920) i Ricardo (1852-1917), va ser contemporani d’Antonio Lopez Portaña pintor oficial de Fernando VII. 

Juntament amb Goya el primer dels Madrazo va compartir amb Lopez la tasca i la fama de retratista de Càmera. Va ser professor de l'Escola de San Fernando i va saber preparar la carrera política  del seu fill Federico. El 1832 quan Fernando VII va estar punt de morir sense haver derogat la Llei Sàlica, José de Madrazo va realitzar una hàbil maniobra. Com que el rei estava agonitzant hi havien partidaris de la seva filla Isabel II i partidaris del seu germà Carlos.  Federico de Madrazo amb només 17 anys va presentar un retrat de Fernando VII agonitzant i cuidat per la seva dona Maria Cristina de Borbon.

José Madrazo va ser un dels creadors del Museo del Prado i també el seu Director. Els seus olis oscil•len entre 8.000 i 30.000 euros. Dels dos fills Federico i Luis el segon és el menys conegut i ronden els 3.000 euros.

Raimundo es va instal•lar aviat a Paris i es va convertir en un retratista famós, El seu germà Ricardo que va viure a Madrid a l'ombra del seu pare Federico  també és retratista  i els seus preus oscil•len entre 2.000 i 12.000 euros. El ressò internacional de Raimundo comença a cotitzar alt i les seves obres estan entre 18.000 i 140.000 euros.

Feederico de Madrazo va conèixer a Fortuny el 1864 quan Fortuny tenia 26 anys i Federico enlluernat per les seves dots artístiques el va convidar a casa seva. Mariano es casa amb la filla de Madrazo, Cecilia.

No és costum que apareguin olis de Fortuny i molt menys els seus retrats. Però si son nombroses les seves aquarel•les i gravats. Les seves teles s’han arribat a pagar a 700.000 euros i aquarel•les fins a 50.000 euros.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Koyama

Imatge
  Hem pogut veure l'exposició de Koyama (Osaka1940) a Cadaqués a la galeria Patrick J. Dolmien que com de forma habitual exposa les noves creacions del pintor japonès establert a Cadaquès. Agrair com sempre l'amabilitat i el tracte del Patrick als visitants. En aquesta exposició Koyama recupera en alguna de les obres la col·lecció dedicada als peixos que anys enrere havia creat però en aquesta nova col·lecció podem veure dos quadres de format més gran perquè el peix o les flors estan dins d'una habitació gran que en dirigeixen la mirada cap a l'objecte protagonista del quadre. Koyama mitjançant un desenvolupament dels plans ens presenta l'objecte o el paisatge amb una realitat diferent amb la seva paleta predominant de tons grisos i blaus. També podem veure quadres més petits de flors i peixos i quadres del paisatge de Cadaqués i Port Lligat però enguany també podem veure quadres de la bonica població de Beget amb uns colors més marrons propis de
Més informació

Moviment Gutai i grup Zero

Imatge
De l’exposició de la Fundació Joan Miró Explosió! El llegat de Jackson Pollock  m’agradaria destacar els moviments Gutai i Zero que van sorgir després de la segona guerra mundial a Japó i Alemanya. Gutai va ser un moviment que va néixer el 1955 al Japó a la regió de "Kansai" (Kyoto, Osaka, Kobe) de la terrible experiència de la Segona Guerra Mundial . Aquest grup d'artistes japonesos que realitzaven art d'acció o happening i estava representada principalment per Jiro Yoshiho, Sadamasa Motonaga, Shōzan Shimamoto, Saburo Murakami, Katsu Shiraga, Seichi Sato, Akira Ganayama i Atsuko Tanaka i les seves obres es caracteritzen per la llibertat d’interpretació del espectador de les seves obres en moviment. Saburo Murakami va fer Acció de travessar els paravents , unes estructures quadrangulars de paper d'embalatge que penjaven del sostre, sobre les quals es llançava i que podem veure l’exposició de la Fundació Joan Miró.     Katsu Shiraga va f
Més informació

Josep Tapiró al MNAC

Imatge
Les aquarel·les de Josep Tapiró que podem contemplar al MNAC fins el 14 de setembre son extraordinàries. Moltes vegades la tècnica de l’aquarel·la queda relegada a la segona divisió de la pintura però amb les obres de Tapiró hom pot veure el que es pot arribar fer.    Josep Tapiró. Bellesa tangerina, c.1891. Dahesh Museum of Art, Nova York Poder veure els retrats que Josep Tapiró (Reus, 1836 - Tànger, 1913) va realitzar durant els més 30 anys que va viure Tànger és extraordinari. El pintor va fer forces amistats amb les personalitats musulmanes distingides i això el va permetre poder entrar a llocs prohibits per els estrangers com a cerimònies religioses. D'aquesta manera va poder fer retrats de santons, núvies, xerifs, bandits, músics amb una tècnica molt acurada.   Josep Tapiró. Festa dels issawa, c. 1885. Col·lecció particular, Reus El talent de Josep Tapiró era reconegut internacionalment i les seves obres es venien molt bé a Londres on l'a
Més informació